El futur és il·lusió, o hauria de ser-ho. El futur és llibertat, o hauria de ser-ho.
El futur, de fet, no existeix. Cal anar-lo construïnt. Amb quines eines? Amb les eines que ens dóna la llibertat, la il·lusió, la responsabilitat, el desig, la moderació i la valentia. Els cotxes porten fre i accelarador. El desig també ha de portar els dos, per anar a la velocitat adequada a les nostres possiblitats i les possibilitats que ens ofereix el nostre entorn. Pot servir com a metàfora, al menys pels qui ténen carnet de conduir .
Planificar-se el futur és escoltar el propi interior, és un acte molt íntim, personal i intransferible, i observar els desitjos que ens omplen.Ser coherent i intel·ligent per poder triar entre tots els impulsos que ens criden.
La felicitat es troba en l'equilibri entre el que volem i el que podem (la felicitat en la relació amb l'altra és una altra història). Ahir em van dir: "les coses més importants no són coses". Ens podem esforçar en anar cap allò que volem, però també podem esforçar-nos en atemperar els nostres propòsits per fer-los més assequibles.
No caiguis en la trampa del desig desmesurat, de l'ambició sense límits, perquè cauràs en el pou del fracàs, en el barranc de la decepció i et quedaràs embarrancat, com aquells cotxes del Paris Dakar americà.
Nosaltres construïm el nostre futur, però sempre aconseguirem menys del que ens proposavem: és la trampa dels ideals.
Què vols ser quan siguis gran?: vull ser feliç. I quan siguis feliç, que voldràs fer?: seguir avançant. Ara en diuen "Full de ruta", d'aquest exercici de marcar-se un ordre d'activitats per a aconseguir un fi.
Malgrat el que t'he dit, sigues fort i valent, persegueix el que desitges i lluita pels teus ideals, que només es viu un cop. Això no és terra de covards. Que els fracassos siguin simples anècdotes.
