És molt fàcil dir: "Viu amb intensitat, que res t'aturi, menja't el món!" Però la realitat i la pràctica ens demostra de manra constant que la clau de la filicitat no està pas en els excessos i en la quantitat, sino en l'equilibri i la qualitat de les experiències.
Es podria afirmar que pràcticament tot el que fem, a nivell quotidià i a nivell cultural, apunta a poder gaudir de la vida i a evitar l'angoixa de la mort.
Miraré de demostrar que la millor manera de gaudir de la vida és fent cas a la moderació.
Pensem aspectes amb els que gaudim de la vida: beure, menjar, practicar esport, descansar, sexe, oci, amics, família, viatges, passejos, vestir, comprar, diners, treball.
Comencem pel beure, que és el que m'ha inspirat el títol d'aquest escrit. Es podria aplicar al fet de beure qualsevol líquit, però ens referimerem concretament al beure una beguda alcohòlica: els problemes amb la beguda apareixen quan algú es creu que com més begui més a a gust estarà, i no té present el principi d'equilibri. Si beus una mica, ho gaudiràs, et produirà unes bones sensacions i uns bons efectes de desinhibició, però així que passis els teus límits naturals d'alcohol en sang, els efectes ja seràn nocius: especiment del cap, malestar general, bloqueig del pensament i moltes hores per davant per solucionar la borratxera i la ressaca.
Si aquest principi l'apliquem al fet de beure aigua, també arribem a la mateixa conclusió. És bo beure una quantitat determinada d'aigua al dia, però que a ningú li facin beure 5 litres cada dia: l'ofegaràn!
El mateix es pot concloure amb el menjar. Ens diuen i ens repeteixen constantment que cal menjar de manera equilibrada, dieta mediterrània, els dietistes no paren de insistir, i sempre en tenim la comprobació: després d'un menjar massa abundant,comprobem els efectes desagradables, o dels efectes contra la salut amb els excessos continuats durant temps.
Continuarem analitzant altres àmbits del gaudi de la vida, per anar discriminant en quins cal buscar l'equilibri, en quins es pot aplicar el principi de "com més millor", i en quins és millor aplicar l'advertiment de "això millor no tocar-ho."
Evidentment més enllà de la moderació hi ha l'excés. I si la moderació no m'agrada per l'excés de control que implica, l'excés m'agrada més per l'excés en excés que aquest segon implica. Dit això,
ResponEliminacrec que la base de la felicitat no es basa tant en la qualitat del moment sinó en la nostra capacitat de percebre la qualitat del moment sense soroll. Soroll creat pel nostre cervell, val a dir.
Aprofito per a dir que m'he colat i he estrenat els comentaris en aquest bloc.