EL TREBALL: ESCLAVITUD, CÀSTIG O REALITZACIÓ.

L'atur no és només un problema econòmic, social, polític o empresarial. També és un problema psicològic, quan la cultura de l'oci i el consum envaeïx la mentalitat de les persones, i treballar  és sentit com una pèrdua de temps, amb tot el que hi arriba a haver per gaudir.

Des de la Biblia, el treball ja és presentat com un càstig, per desobeïr els mandats de Deu, en el Paradís Terrenal: us haureu de guanyar el pa amb la suor del vostre front.

Després, el treball ha estat viscut com unas esclavitud: des de l'esclavitud mateixa, màxima expressió del submetiment d'una persona al poder d'una altra, passant per l¡edat mitjana am bel submetiment dels subdits als poderosos, o en l'era industrial on el submetiment és econòmic, el poder del capital, del patró o del banquer, sempre el treball ha estat viscut (amb raó) com un submetiment i una esclavitud: llavors, la jubilació ha de ser sentida com un alliberament, com el premi de la llibertat.

L'ésser humà ha de viure 20 anys de la seva vida submès a l'esclavitud de l'educació, l'escola i la formació, per passar els següents 40 anys (un més, un menys) en l'esclavitud del treball, per passar posteriorment a la llibertad de la jubilació, caient ben aviat en el nou submetiment: el sistema de salut (visites mèdiques, solicitud de proves, medicaments) perquè el cos ja no és el que era. Així és com es senten les fases de la vida per la majoria de les persones en la nostra societat civilitzada, i esperant vacances, caps de setmanes, baixes, aturs, jubilacions, permisos i festes per fugir de l'esclavatge del treball.

Què s'hauria de fer perquè el treball fos sentit en clau positiva? En clau de realització personal, allò de que el treball dignifica i el treball ens fa lliures, ens enriqueix, però sobre tot per poder sentir el treball com un servei als altres, un servei a la comunitat, on cadascú hi representa el seu paper i entre tots participem en aquesta societat del benestar?

És una pregunta oberta a la reflexió, sense resposta inmediata ni aparentment fàcil, però que seria molt bo aconseguir-la. El treball és la clau de la societat organitzada, de l'economia, del progrés, del benestar social i també del benestar personal, no només econòmic, sinó també amb el sentiment de que un és útil a la societat.